10. Mare de Déu del Bosc

Quan es va iniciar la construcció de l’actual església del Monestir, es va començar precisament per aquest absis. És, per tant, un dels racons amb més història de tot el temple.

Els monjos el van voler dedicar a Santa Maria, i aquesta advocació ha presidit aquesta capella al llarg dels segles. A més, els monjos entraven i sortien de l’església per la porta del claustre que tens al costat esquerre. Així, cada vegada que la travessaven, es trobaven davant de la Mare de Déu.

Durant molts segles, aquest altar va estar presidit per la talla romànica de la Mare de Déu de Sant Cugat , consagrada l’any 1218 per l’abat Ramon de Banyeres. Avui es conserva al Museu de Terrassa, tot i que ha perdut les mans i l’infant Jesús que sostenia a la falda.

Les seves grans dimensions i la bellesa de la talla ens recorden a la Mare de Déu de Montserrat. Si vols veure com és, la trobaràs a la galeria d’imatges.

Aquesta capella també estava ornamentada per un magnífic frontal d’altar. Avui en contemples una còpia, perquè l’original es conserva al Museu Palazzo Madama de Torí.

Fixa’t en el contingut d’aquest frontal: al centre hi veiem Maria amb l’infant Jesús i, al seu voltant, diverses escenes de la seva infància. El relat es pot seguir com si llegíssim un llibre.

Comença amb l’Anunciació de l’arcàngel Gabriel a Maria i continua amb el naixement de Jesús i l’anunci de l’àngel als pastors.

A la part superior dreta hi trobem la presentació de Jesús al temple, l’arribada dels Reis d’Orient davant d’Herodes; i la resposta dels savis a Herodes, indicant on havia de néixer el Rei dels jueus.

A la part inferior esquerra apareix l’adoració dels Reis i l’àngel que els adverteix en somnis que tornin per un altre camí per no informar Herodes.

Finalment, a la part inferior dreta, trobem la fugida de la Sagrada Família a Egipte, la matança dels Innocents i, en l’última escena, ja fora del cicle de la infància de Jesús, l’Assumpció de Maria al cel, representada segons el model de les icones orientals.

Tant el frontal d’altar com la Mare de Déu de Sant Cugat van acabar sortint del Monestir. A començaments del segle XX, la parròquia es va veure obligada a vendre aquestes obres per poder afrontar les importants despeses d’unes restauracions urgents i necessàries per garantir l’estabilitat de l’edifici.

Però la història d’aquest altar dedicat a Maria no va acabar amb la pèrdua d’aquestes obres.

Pocs anys després, aquest absis va rebre una nova imatge de la Mare de Déu: la Mare de Déu del Bosc que tens ara davant.

Durant molts segles, aquesta talla romànica havia estat venerada a Collserola, en l’ermita sant Adjutori o Santa Maria de Gausac, antiga propietat del Monestir. En la dècada de 1940, es va decidir traslladar-la fins aquí per garantir-ne una millor conservació i custòdia.

Mira ara amb atenció aquesta imatge. Maria està coronada i asseguda en un tron reial. Si et fixes en la seva mà dreta, hi sosté una petita fruita.

El significat d’aquest detall és molt bonic: així com Eva va menjar de la fruita que va introduir el pecat i la mort en el món, Maria ens ofereix el seu Fill, que és el nou fruit que ens porta la vida i la resurrecció. Maria és presentada així, com una nova Eva.

Contempla ara les mans de l’infant Jesús: amb l’esquerra sosté una esfera que representa el món: símbol de la seva sobirania sobre tot l’univers. Amb la dreta, ens està beneint a tots els qui ens trobem davant seu.

Fixa’t en la mida d’aquesta mà: és molt més gran del que esperaríem en proporció amb el cos de l’infant. No és un error de l’artista, sinó un recurs intencionat per destacar la força i la profunditat de la benedicció de Jesús.

Mira ara amb atenció aquesta capella. I pensa que, al llarg de tots aquests segles, han canviat les escultures, els retaules i els frontals, però no ha canviat el desig d’aquest lloc: que tots els que entrem al Monestir puguem trobar-nos amb Maria.