15. Les Rosasses del Monestir

Aixeca ara la mirada cap a la gran rosassa de la façana.

Amb més de vuit metres de diàmetre, és un dels elements que més destaca de l’arquitectura del monestir i un veritable símbol d’identitat de la vila de Sant Cugat.

Les rosasses es poden contemplar tant des de fora com des de dins.

Si la mirem des de l’exterior és probablement l’element que més crida la nostra atenció quan ens apropem al Monestir, ja que és com un gran diamant encastat a la façana de l’església. Però quan la contemplem des de l’interior, es converteix en una joia de llum. La llum del sol travessa els seus vitralls i va tenyint l’espai amb tonalitats canviants, creant una atmosfera de gran serenor i espiritualitat.

Una rosassa no és simplement una finestra rodona: és el resultat de la unió de tres arts: l’arquitectura, l’escultura i l’art del vitrall.

L’estructura interna de les rosasses és una autèntica filigrana de pedra, que adopta unes formes geomètriques molt complexes, entrellaçades amb una extraordinària simetria i precisió. Però aquesta traceria pètria no és només decorativa: és l’esquelet que sosté els vitralls que ocupen els espais lliures que deixa la pedra. Aquests vidres de colors son les peces amb que l’artista compon imatges religioses o complexes estructures geomètriques. Quan la llum els travessa, la rosassa resplendeix amb una multitud de colors, creant un efecte que captiva el nostre cor.

Ara observa amb atenció la seva estructura bàsica. Al centre hi ha un cercle amb sis lòbuls en forma de flor, del qual surten dotze grans nervis que s’obren com els pètals d’una flor. Aquests pètals descansen sobre una corona exterior formada per vint-i-quatre triangles curvilinis.

La rossasa de Sant Cugat és la quarta més gran de Catalunya i té una forma molt similar la d’un dels grans rosetons de Notre Dame de París.

Es va finalitzar l’any 1343, en plena època gòtica. Malauradament, els vitralls originals no han arribat fins als nostres dies. L’any 1428, el terratrèmol de la Candelera va destruir una part important. Però no va ser l’única causa del seu deteriorament: les vicissituds històriques i la fragilitat del vidre han fet necessàries diverses reparacions i substitucions al llarg dels segles. Els vidres que contemples avui són, en bona part, fruit de la important restauració que es va dur a terme l’any 1979.

Un fet que sorprèn és que, a diferència de moltes altres rosasses medievals, la nostra no està ornamentada amb imatges de la Mare de Déu ni amb altres personatges bíblics. La seva decoració és formada exclusivament per motius geomètrics.

Si observes els vitralls amb deteniment, hi descobriràs nombroses estrelles de diferents colors, com si estiguessis al davant d’una nit amb el cel estelat. Fixa’t ara en els colors… com pots apreciar predominen els blaus i els violetes, amb alguns tocs de verd maragda. Aquesta elecció cromàtica ajuda a crear una atmosfera serena que evoca al misteri de Déu.

Però aquesta no és l’única rosassa del Monestir. A dreta i esquerra de la gran rosassa en trobem dues de mida mitjana. Durant molt de temps van estar tapiades amb maons, però l’any 1944 s’hi van instal·lar uns nous vitralls, que són els que ara pots contemplar. Estan fets en estil neogòtic i, a diferència de la gran rosassa central, són totalment figuratius.

Des d’on et trobes costa una mica veure les escenes, però si les busques a la galeria d’imatges de l’audioguia et sorprendràs per la seva bellesa i podràs reconèixer diversos episodis de la infància i de la Passió de Jesús.

Però encara ens queden sis petites rosasses més per descobrir. Les trobaràs si et situes a la nau central i mires les obertures laterals.

Així, allò que a primera vista podria semblar simplement una gran finestra, es revela com una autèntica simfonia de pedra, vidre, color i llum.