31. Històries de Santa Escolàstica

Alça ara la mirada cap a les parets laterals de la capella. Hi descobriràs dues pintures murals emmarcades per un semicercle. S’hi representen els dos únics episodis que coneixem de la vida de santa Escolàstica. Anem a descobrir-los!

Comencem per la pintura de la dreta. Aquí se’ns narra la darrera trobada de santa Escolàstica amb el seu germà sant Benet.

Fixa’t que el pintor té un gran interès perquè puguem veure què passa dins i fora de l’estança. Per això, ha representat la casa com si n’hagués fet un tall transversal, de manera que no ens perdem cap detall.

Entrem dins de l’habitació. Benet i Escolàstica presideixen la taula i, al seu costat, hi ha dos monjos i una monja. El papa Gregori Magne ens explica que els dos germans havien passat tot el dia parlant de les coses de Déu.

Després de sopar, Escolàstica demana al seu germà que no marxi, sinó que es quedi aquella nit amb ella per continuar parlant dels goigs del cel. Benet s’hi nega: ha de tornar al monestir i, com a abat, considera que ha de donar exemple als seus monjos.

El relat ens diu que aquell dia el cel era completament serè, sense un sol núvol.

Després de la negativa del seu germà, Escolàstica entrellaça les mans, inclina el cap i comença a pregar. Quan torna a aixecar-lo, esclata una tempesta extraordinària. La pluja cau amb tanta força, acompanyada de trons i llamps, que ningú no pot sortir de la casa. Sant Benet, sorprès, increpa la seva germana. Però ella li respon: «T’he demanat que et quedessis i no m’has fet cas. He pregat al Senyor i ell sí que m’ha escoltat.»

Benet comprèn que aquella tempesta els obliga a quedar-se i passa tota la nit amb la seva germana, parlant de la vida espiritual.

Gregori Magne, quan explica aquesta història, hi afegeix una frase preciosa: <b< Escolàstica va poder més perquè va estimar més.

Passem ara a la pintura de l’esquerra. Han passat només tres dies.

Santa Escolàstica està malalta, estirada al llit i abraçada a una creu. Ha arribat el moment de la seva mort. Al seu voltant, diverses monges ploren la pèrdua de la seva germana.

Però fixa’t ara en la part dreta de la pintura. Allà hi apareix sant Benet. Es troba lluny, al seu monestir, i no pot veure físicament el que està succeint a l’estança de la seva germana.

I, tanmateix, en aquell mateix instant té una visió.

Mira el colom que s’enlaira cap al cel. Benet comprèn que és l’ànima de la seva germana, que acaba d’abandonar aquest món i entra en la vida eterna.

Les dues pintures expliquen així una mateixa història. En la primera, Escolàstica desitja passar una última nit parlant amb el seu germà dels goigs del cel. En la segona, només tres dies després, és ella mateixa qui entra en aquest cel que tant desitjava.