33. La Pica Baptismal

Et trobes davant la pica baptismal de la Parròquia. Aquí, des de fa més de 400 anys, s’han batejat milers de santcugatencs.

El baptisme és el primer dels sagraments de l’Església i, per aquest motiu, les piles baptismals se situen tradicionalment a l’entrada dels temples. És un símbol arquitectònic que ens recorda que amb el baptisme entrem en una nova vida, la vida de l’Església.

Aquesta pica és de l’any 1572 i està elaborada amb pedra de Girona. Originàriament, es trobava a l’antiga església parroquial de Sant Pere, situada on avui hi ha el Mercat Vell.

L’any 1833 esclata la Primera Guerra Carlina i obliguen a convertir l’antiga parròquia de Sant Pere en un quarter militar. I això fa que els feligresos hagin de baixar al Monestir per celebrar els sagraments.

Un cop finalitzada la guerra es promulga la llei de la desamortització que expulsa els monjos del monestir. Llavors, el temple monàstic esdevé la nova església parroquial de Sant Cugat. Amb aquest trasllat, també arriba fins aquí la pica baptismal que ara contemples.

Potser t’haurà cridat l’atenció la seva forma. Com la majoria de les piques baptismals, és octogonal, i aquest detall té un profund significat:

Segons el relat del llibre del Gènesi, Déu va crear el món en set dies. Però els pares de l’església van entendre la resurrecció de Jesús com un vuitè dia de la creació, ja que amb Crist ressuscitat, la creació entra en una vida nova i arriba a plenitud.

Per això aquesta pica té vuit costats: el baptisme ens fa participar de la vida nova de Crist ressuscitat. D’alguna manera, qui és batejat entra en aquest vuitè dia.

Ara fixa’t en les figures que envolten la pica. Hi pots reconèixer sant Pere, amb les claus; sant Pau, amb l’espasa; i Maria Magdalena, la primera testimoni de la resurrecció de Crist, amb el flascó de perfum que porta a les mans per ungir el seu cos.

Si observes les aurèoles dels sants, descobriràs un detall ben original: tenen forma de petxina, l’instrument que tradicionalment s’utilitza per vessar l’aigua sobre el cap de la persona que és batejada.

Però encara hi ha un últim detall que potser t’ha passat desapercebut.

Apropa’t a la pedra i observa-la amb atenció. Hi veuràs petits fòssils blancs, de formes circulars i ovalades. Són nummulits, uns organismes marins que van viure fa uns quaranta milions d’anys i que han quedat fossilitzats dins d’aquesta roca.

És fascinant pensar que aquesta mateixa pedra conserva la memòria d’uns éssers que es van extingir fa milions d’anys i que, alhora, des de fa segles, és testimoni de la vida nova i plena que tots rebem pel baptisme.