41. El gall del penell

Aquest Gall que tens al davant és el testimoni d’una de les històries més conegudes del monestir.

Avui el veus aquí, a l’interior de l’església, però el seu lloc original era molt més amunt: al capdamunt del cimbori, fent de penell, per assenyalar constantment la direcció del vent.

La seva història ens porta al segle XIV, en plena època de la pesta negra. L’any 1348, el monjo Arnau Ramon de Biure és escollit abat del nostre monestir.

Poc després, la comunitat rep una gran herència d’un noble, Ramon de Saltells, que deixa tots els seus béns al monestir.

Però hi ha un detall important: tenia un fill, que es deia Berenguer, de qui feia anys que no se’n sabia res. En un temps marcat per la mort i la incertesa, semblava probable que hagués desaparegut. Així i tot, en el testament de Saltells, es va establir la següent clàusula: si algun dia el seu fill tornava, els monjos li haurien de pagar una quantitat considerable.

I així va ser. L’any 1350, de manera inesperada, Berenguer reapareix. Torna a Sant Cugat i reclama tota la seva herència.

El conflicte és inevitable, i busquen la mediació d’un jurista.

Aquest sentencia que el monestir ha de pagar a Berenguer una suma molt elevada en un termini de sis mesos. Però l’abat no disposa d’aquests diners, i els intents per aconseguir-los fracassen…

El temps s’esgota… i la tensió creix…

Arribem a la nit de Nadal de 1350. A l’interior de l’església, la comunitat de monjos celebra l’ofici de Matines, just abans de la Missa del Gall. Tot sembla seguir el curs habitual… fins que Berenguer i uns còmplices seus irrompen al temple, encoberts amb barbes postisses i armats amb espases.

S’endinsen fins al cor on estaven els monjos i colpegen el cap de l’abat. Aquest corre cap a l’altar per agafar una creu i posar-se-la al pit com a escut, esperant que aquest gest pogués aturar l’atac del seu malfactor. Però no ho aconsegueix i, finalment, mor a causa de les ferides que li han infligit.

I és aquí on aquest fet històric esdevé llegenda popular. Es diu que, en aquell mateix instant, la campana més gran del monestir va començar a tocar tota sola, com denunciant el crim. I que aquest gall de ferro, tot i ser inanimat, va començar a cantar amb tanta força…… que els seus crits es va sentir fins als pobles veïns.

Avui, el gall original es conserva aquí, com a testimoni silenciós d’aquella nit. Al cimbori hi pots veure una rèplica instal·lada el 2022.

Si després t’acostes a l’entrada de la sagristia i mires el vitrall que hi ha sobre la porta, a dalt, veuràs una representació d’aquest Nadal tacat de sang.

Aquest gall és un símbol que ens anima a no restar muts davant de les injustícies d’aquest món, sinó a denunciar-les i a implicar-nos per trobar solucions creatives.

Atura’t un moment davant d’aquest gall… i pensa com, de vegades, fins i tot els objectes més petits poden conservar les històries més grans.