23. Un foc fictici a la cuina

Aquest quadre ens explica dos episodis sorprenents de la construcció del primer monestir que sant Benet va fundar a Montecassino.

Els monjos estaven treballant en l’edificació del monestir i buscaven grans pedres que poguessin servir per construir els nous espais de la comunitat. Un dia en van trobar una que semblava perfecta, però quan van intentar moure-la van descobrir que era impossible.

Primer ho van provar dos o tres monjos, però la pedra no es movia ni un mil·límetre. Van anar cridant més germans perquè els ajudessin, però, per més força que fessin, aquella pedra semblava clavada a terra, com si tingués arrels.

Els monjos van comprendre que hi havia alguna cosa misteriosa darrere d’aquella resistència. Van sospitar que el dimoni estava intentant impedir la construcció del monestir i van anar a buscar sant Benet.

El sant es va acostar a la pedra, va fer una pregària i la va beneir. Immediatament, el dimoni es va veure obligat a fugir i aquella mateixa pedra que semblava impossible de moure va poder ser retirada amb facilitat.

Sant Benet va demanar als monjos que excavessin sota la pedra per descobrir què era allò que el mal esperit volia protegir. I van trobar un ídol de bronze enterrat. Si et fixes en la part superior esquerra del quadre, hi podràs veure aquest petit ídol que els monjos van desenterrar.

Però la història continua. Els monjos van portar aquella figura a la cuina del monestir i, poc després, tenen un nou problema: de sobte, van començar a veure com un gran foc que estava destruint l’edifici.

Observa ara la part inferior del quadre. Hi veuràs els monjos intentant apagar l’incendi formant una cadena per passar-se les galledes d’aigua. Fins i tot un d’ells beneeix l’aigua abans de llançar-la contra les flames.

Si mires amb atenció la part superior dreta del quadre descobriràs un detall que sobta: un monjo llença una galleda d’aigua cap a la finestra on no hi ha cap foc. I és que els monjos eren víctimes de l’engany del dimoni que els feia veure flames per tota la cuina.

Quan sant Benet va sentir l’enrenou va entrar a l’estança i es va adonar que no hi havia cap incendi, sinó els seus monjos espantats per l’astúcia del mal esperit. Va fer una pregària sobre ells i els seus ulls es van obrir a la realitat, adonant-se que no hi havia cap foc.

Aquesta història ens mostra que el mal no sempre es presenta de manera evident. De vegades pot aparèixer com un engany que ens confon i ens fa veure la realitat d’una manera deformada.

Per això, per a sant Benet, la vida espiritual també consisteix a aprendre a discernir, a saber distingir allò que és veritable d’allò que ens enganya i ens roba la pau.