24. Un dimoni trenca la campaneta

Al principi de la seva vida religiosa, Benet va viure durant tres anys completament sol en una cova, dedicat a la lectura de la Paraula de Déu i a la pregària.

Fixa’t en un detall curiós: l’artista l’ha representat amb els cabells llargs. En la resta de pintures sempre el veuràs amb els cabells de la part superior del cap afaitats, com és costum entre els monjos.

Només una persona sabia on s’amagava. Era Romà, un monjo d’un monestir proper, que li portava el menjar.

Mira ara la part superior del quadre. Allà hi trobaràs Romà. Com que la cova era de difícil accés, feia baixar els aliments amb una cistella lligada a una llarga corda. A la cistella hi havia també una petita campana. Quan Benet sentia el seu dring, sabia que Romà li estava fent arribar el menjar.

Ara baixa la mirada fins a Benet. Està assegut a l’interior de la cova, completament absort en la lectura d’un llibre. Però en aquell moment aixeca el cap: acaba de sentir la campaneta.

I és aquí on passa una cosa sorprenent.

Fixa’t en la part superior Esquerra de la pintura. Hi descobriràs la figura d’un dimoni. El papa Gregori explica que, envejós de la caritat d’un i de la perfecció de l’altre, el dimoni va llençar una pedra contra la campaneta i la va trencar.

L’artista ha volgut representar amb tot detall aquest instant. Busca la pedra: encara la pots veure volant. I, si observes atentament la campaneta, descobriràs que està trencada. Fins i tot pots distingir el batall i el fragment que se n’ha desprès.

És gairebé com si el pintor hagués congelat un instant de la història perquè nosaltres, segles després, poguéssim descobrir tots els detalls.

Però el relat amaga també un missatge. El dimoni aconsegueix trencar la campana, però no aconsegueix trencar allò que unia aquells dos homes: la caritat de Romà i la fidelitat de Benet a la seva vida de pregària.