25. Uns monjos volen enverinar sant Benet

En aquest quadre trobem una escena que seria digna d’una novel·la policíaca: un intent d’assassinat amb una copa de vi enverinada.

Benet, tot i ser encara molt jove, havia adquirit fama de santedat. Per això, quan va morir l’abat d’un monestir proper, els monjos li van demanar insistentment que ocupés el seu lloc.

Benet s’hi resistia. Coneixia aquella comunitat i sabia que els monjos vivien la vida monàstica d’una manera força relaxada. Els va advertir que, si ell es convertia en el seu abat, els exigiria una vida molt més rigorosa. Però van insistir tant que, finalment, Benet va acceptar.

No va trigar gaire a haver-hi conflictes. L’exigència del nou abat va crear una tensió cada vegada més gran fins que alguns monjos van decidir treure-se’l del damunt. I van preparar un pla: enverinar el vi que li servirien a taula.

Observem ara el quadre, perquè l’artista ens situa exactament a l’escena del crim

Ens trobem al menjador dels monjos. A l’extrem esquerre, sant Benet presideix la taula. A l’altre costat del quadre apareixen dos monjos que serveixen el menjar: un porta una safata amb fruita i un altre porta una copa amb el vi enverinat.

Fixa’t en els monjos asseguts a taula. Les seves mirades els delaten. Alguns observen Benet; d’altres miren els qui serveixen. Tots semblen pendents del mateix: què passarà quan l’abat begui aquella copa?

Mira també les mans. Els gestos dels monjos transmeten agitació i nerviosisme. En canvi, Benet està serè.

Fixa’t ara en la seva mà dreta. Abans de beure, Benet fa el signe de la creu a la copa.

I, de sobte, passa un fet extraordinari.

La copa de vi es trenca. Gregori Magne explica que la copa va esclatar com si, en comptes de rebre el signe de la creu, hagués rebut l’impacte d’una pedra.

El pla ha fracassat. Benet s’adona que aquell vi estava enverinat i que els seus propis monjos havien intentat matar-lo.

Però la seva reacció és sorprenent. No busca venjança ni castiga els culpables. Simplement decideix marxar. Torna a la solitud que havia abandonat per acceptar el càrrec d’abat.

Però la història no acaba aquí.

Fixa’t en la finestra que hi ha damunt dels monjos. És un recurs pictòric que l’artista utilitza per mostrar el que va passar després.

En la nostra pintura costa de distingir, però en el gravat d’Aliprando Caprioli que va servir de model al nostre pintor, es pot apreciar molt bé. El trobaràs a la galeria d’imatges. Veuràs Benet tornant de nou a la cova. Però aquesta vegada no estarà sol, ja que s’hi sumen uns monjos que sí que volen aprendre d’ell i viure sota el seu guiatge.

Gregori Magne explica que, amb aquells nous deixebles, Benet va arribar a fundar dotze monestirs.

Quin contrast tan sorprenent! Els qui no volien canviar el seu cor intenten expulsar Benet de la seva vida; en canvi, els qui sí que desitgen transformar la seva vida comencen a buscar-lo. El que semblava el fracàs de Benet com a abat acabarà convertint-se en l’inici d’una extraordinària fecunditat.