5. Capella de Sant Bartomeu

Estàs a la capella de Sant Bartomeu Apòstol.

Tens al davant un meravellós retaule barroc ple de vida i moviment. Fixa’t en les columnes salomòniques. Entre elles hi ha 17 ocells movent les ales i cantant, creant una atmosfera d’alegria. Contempla’ls… veuràs com alguns d’ells estan menjant raïms de diferents colors, que semblen reals i que ens recorden el vi de l’Eucaristia.

Apropa’t una mica i observa la riquesa de la policromia. S’aprecia, sobretot, en els vestits dels sants que hi ha representats. I és que l’art Barroc vol transmetre emocions humanes i divines; i ho fa expressant-ho tot amb intensitat i, fins i tot, amb un punt de teatralitat.

Davant d’una peça barroca com aquesta, l’ull no sap on reposar la mirada. Tot transmet energia, vitalitat, canvi, renovació… Molts cops hi trobem una saturació d’elements simbòlics.

És com tenir algú al davant que ens vol transmetre una experiència molt profunda i, amb l’emoció, de tantes coses que ens vol dir, se li entretallen les paraules.

Sabem que l’autor d’aquest retaule és Francesc Santacruz i que el va iniciar l’any 1672. Formava part d’una nissaga d’artistes que van crear dos retaules més del Monestir: el de Sant Benet i el de Santa Escolàstica.

Ara ens centrarem en l’immens quadre del mig. És la representació del martiri de sant Bartomeu. En els quatre evangelis, Sant Bartomeu apareix a la llista dels 12 apòstols, però no ens narren cap escena en la que sigui protagonista.

La seva vida va ser divulgada per la Llegenda àuria, una obra escrita pel dominic Jaume de Voràgine, al segle tretze. Segons el seu relat, Bartomeu tenia un gran poder sobre els dimonis, que s’amagaven dins de les imatges dels ídols pagans per por del sant. Es diu que va convertir el rei Polimi i que va demanar a un dimoni que destruís totes les estàtues dels ídols davant seu.

Observa ara els detalls del quadre. A la banda esquerra hi ha un personatge de pell fosca: és el dimoni que, segons la llegenda àuria, vivia dins de l’estàtua de l’ídol que ara veiem trencada a terra. Està rient perquè estan torturant el seu enemic. Al centre del quadre, veiem l’apòstol Bartomeu patint el martiri. La tradició explica que va li van arrencar la pell en vida.

L’escena és molt dura, però fixa’t quin contrast hi ha amb l’expressió del seu rostre: no hi ha desesperació, sinó una calma serena. Mentre el botxí li estira la pell, el sant manté la mirada al cel, on troba el consol i la fortalesa de Déu.

Aquesta imatge, tan intensa, ens transmet un missatge d’esperança que tots podem fer nostre: que la fidelitat i la fe ens poden sostenir fins i tot en els moments més extrems.

Queda’t una estona contemplant tot el conjunt i deixa que aquest llenguatge tan expressiu del Barroc impregni tots els teus sentits.