7. L’Orgue i les pintures romàniques

Per a un monestir benedictí com aquest, la música no era un simple acompanyament: era una part essencial de la pregària.

Cada dia, els monjos omplien aquesta església amb els seus cants litúrgics, i l’orgue era l’instrument que sostenia i embellia aquella pregària comunitària.

Els documents antics ens expliquen que el monestir de Sant Cugat del Vallès va ser un dels centres musicals més importants de Catalunya, a l’edat mitjana. Per això, a començaments del segle setze, s’hi construeix un orgue, de dimensions monumentals, que visualment destaca molt en l’espai de l’església. El gran moble que contemples avui ha acollit diferents orgues al llarg dels segles. Com passa sovint amb aquests instruments tan complexos, el pas del temps els deteriora i cal substituir-los per un de nou.

L’orgue actual és del 1918, obra de Gaietà Estadella, considerat un dels millors orgueners catalans de principis del segle vint.

Estadella només va poder realitzar la meitat de l’orgue que havia dissenyat.

No va ser fins al 2022, que l’orguener Federico Acitores va poder completar i actualitzar el projecte inicial, dotant-lo de més registres de veu. La música d’aquest orgue continua sent essencial en la vida de la parròquia i el podràs escoltar en les Misses de diumenge i altres celebracions. Ara bé!, aquest instrument amaga encara un secret inesperat

Darrere la seva estructura s’hi han conservat unes antigues pintures romàniques, que han perdurat durant segles, gràcies a l’orgue, que les ha protegit. Entre aquests frescos destaca la figura de l’Anyus Dei, envoltat d’un cel estrellat i d’àngels que semblen beneir silenciosament aquest espai.

Aquestes pintures són un valuós testimoni de l’etapa romànica del monestir i ens permeten imaginar la rica decoració que antigament cobria tota l’església. Atura’t un instant… i imagina aquest temple ple de cant gregorià, amb la música de l’orgue ressonant sota aquestes pintures amagades durant tant de temps…