8. Mare de Déu de Tots els Sants

Estás davant del retaule gòtic de la Mare de Déu de tots els sants.

Sens dubte, una de les grans joies del Monestir. Aquesta obra va sortir del taller del pintor Pere Serra, un dels grans mestres de la pintura gòtica catalana.

Al centre del retaule veiem la Mare de Déu asseguda majestuosament, amb una rosa a la mà. A la seva falda hi ha l’infant Jesús que, amb un gest ple de tendresa, reposa la mà sobre el pit que l’ha alimentat.

El rostre de Maria transmet serenor, discreció, i una bellesa delicada que captiva qui la contempla. Al seu voltant, sis àngels toquen diversos instruments medievals, omplint l’escena d’harmonia. La música, de fet, és un element molt present en la litúrgia del cel que aquí s’imagina.

Si t’hi fixes bé, als peus de Maria hi ha un monjo agenollat que està pregant. És el comitent del retaule, és a dir, la persona que el va encarregar.

A la part superior del retaule hi trobem l’escena de la crucifixió de Jesús al calvari. I a la part inferior apareix Crist, com a Varó de Dolors, mostrant les ferides de la passió.

Aquest detall de la composició no és casual. La funció dels retaules era la de presidir un altar, el lloc on el sacerdot celebra la Missa i fa memòria de la mort i la resurrecció de Jesús. Les imatges de la passió ajuden a viure la litúrgia amb més profunditat, unint simbòlicament el cel i la terra.

I és precisament això el que representa aquest retaule: una visió del cel.

Maria i Jesús estan envoltats de prop de vuitanta sants i santes, formant una gran processó celestial.

Aquest retaule vol ser una instantània del cel tal com el descriu el llibre de l’Apocalipsi: amb una munió immensa de sants reunits al voltant del tron de Déu i de l’Anyell.

La distribució de les figures segueix un ordre jeràrquic molt precís. A la part més alta hi ha els àngels, vestits amb intensos colors vermells i blaus. Entre ells destaquen Sant Miquel Arcàngel, amb un escut blanc marcat amb una creu, i Sant Gabriel Arcàngel, que sosté un lliri, símbol de l’Anunciació.

Just a sota hi trobem els patriarques i profetes de l’Antic Testament. Els podem reconèixer perquè les seves aurèoles són hexagonals.

A l’esquerra pots identificar Moisès amb les taules de la Llei, i a la dreta el rei David, que porta al cap una corona i sosté una lira a les mans, ja que la tradició li atribueix l’autoria dels salms.

Més avall apareixen els apòstols. A l’esquerra destaca Sant Pere, vestit amb ornaments papals.

En el grup de la dreta hi trobem altres sants molt venerats per l’Església, entre els quals destaquem Sant Francesc d’Assís. El pots reconèixer per l’hàbit fosc que duu i un cinturó de corda amb 3 nusos.

Finalment, a la part inferior, hi ha representades les dones santes. A mà esquerra pots reconèixer Santa Anna que porta en braços Maria, la seva filla. I a la dreta, Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, amb una creu en forma d’ics.

Pren-te un moment per contemplar el conjunt.

Aquest retaule ens recorda que la fe cristiana no es viu en solitud. Formem part d’una gran família que uneix el cel i la terra, els qui ens han precedit i els qui encara caminem.

Aquesta és la comunió dels sants: una multitud immensa de persones que continuen pregant, estimant i intercedint les unes per les altres.